Tornada a la Xina, tres setmanes de Karim

Tornava a la Xina després d'un mes tranquil i relaxat a casa i m'endinsava en el que seria un temps de feina i estres, però també dolçor i bona companyia. Nou semestre, nou nivell, nova classe, nova gent, nous professors... molta feina a fer, però de ganes no en faltaven. I al cap de no res de començar, va arribar qui tant esperava, el Karim. Tres setmanes senceres per gaudir de la seva companyia, no era pas poc! Vaig tenir temps d'exprimir-lo i vam fer de tot i més.

Als matins jo anava a classe i ens trobàvem a la universitat, on dinàvem amb els meus amics. Després intentava fer una mica de feina per l'endemà i, quan acabava, ens n'anàvem a explorar Beijing!! Les anades i vingudes amb metro i bus eren constants, al final “lluny” o “a prop” són paraules que acaben sent relatives. Quan t'acostumes a viure en una ciutat com Beijing, haver d'estar al metro durant 40 minuts per anar a donar un vol acaba per fer-se normal. I clar, cal recordar que vinc de Santa Coloma... el salt SCQ-Beijing ha estat raonablement gran!

En tants dies hi ha hagut moments per tot. Per visitar els llocs més emblemàtics de la ciutat, per endinsar-nos pels petits racons no tant turístics, dies per no fer res i mirar una pel·lícula tranquil·lament, per comprar i regatejar en els més sorollosos mercats, per anar a l'opera, i fins i tot hi ha hagut temps per donar una segona oportunitat a la muralla xina i visitar-la altra vegada, aquest cop sense morir congelats.

Plaça de Tiananmen

Old Gate de Tsinghua, la meva universitat

el Karim, envoltat de neu, al Temple del cel, després de molts anys... :)

al temple del cel, donant gràcies per la bona collita? jaja

llac del palau d'estiu, mig congelat encara

al sortir de l'opera, davant de "l'ou" amb els mexicans

al niuet!

dins l'estadi

aquí és on la seva mare havia viscut... wow, que petit és el món!!

i aquí el seu pare, al segon o tercer pis, habitació de l'esquerre :)

campus de BLCU, on els seus pares es van conèixer... ja fa uns quants anys!

llac de Houhai

a la gran muralla, sans i estalvis, sense passar fred ni ser estafats, síííí!!!!!!

uhmmm, impressionant, tranquil.la i solitaria... magnífic!

mercat nocturn -i delicatessens exòtiques- a Wangfujing

Però, per sobre de tot, si una cosa vam fer durant aquells dies... va ser menjar. Vam gaudir de la cuina xinesa i dels seus plats suculents al màxim. I és que aquí menjar fora és molt barat -quan dic molt, vull dir MOLT-, i nosaltres ho ho vam aprofitar.

el Karim i unes postres força característiques, però realment bones, mm!

el nostre estimadíssim iogur de carrer, perquè només te'l pots beure al carrer, ja que has de tornar el pot :) deliciós!

Menjant jiaozi i baozi al restaurant que em va descobrir la seva mare. Petit, deliciós, amb gent encantadora i humil. D'aquells que vist des de fora no hi entraries mai, però una vegada hi has entrat, no pots deixar d'anar-hi una i una altra vegada. :)

Tres setmanes semblen molt llargues. Al principi sembla que no s'hagin d'acabar mai. Vols fer això i allò i allò altre i et dius que tindràs temps per tot, perquè tres setmanes donen per molt... però arriba un dia que s'acaben, com també ho va fer aquesta visita, i hi va haver un dia que el Karim va haver de marxar. Però tot continua. Gràcies per aquests fantàstics dies Karim!

Since you left I haven't eaten jiaozi and baozi, I really miss them. I really miss you.

Any nou xinès... lluny de Xina. Retrobaments.

Quan el Jordi i la Sandra van marxar, tot va anar molt de pressa. Quedava un no-res pels meus exàmens finals, així que va ser força estrès per estudiar i preparar-los. En un tres i no res me'ls vaig trobar a sobre, els vaig fer i, llavors... tocava tornar a casa!! Catalunya m'esperava, i calia dir que en tenia moltes ganes. Evidentment estava molt bé a Xina, crec que finalment hi havia trobat aquell no-sé-què especial, alguna cosa que m'havia atrapat. Finalment havia trencat la barrera de la comunicació, i això ho canviava tot. Ara em podia mirar aquest país des d'una altra perspectiva. Ara podia començar a entendre la gent, podia comprendre la seva essència, i jo crec que aquesta essència és la que m'havia atrapat i m'estava deixant una petjada dins meu que faria que l'experiència de venir a la Xina em canviés d'alguna manera. Costaria d'explicar i transmetre, però ho faria. Tanmateix, la idea de veure la família, els amics i en Karim després de tant de temps... pesava i amb força. L'últim examen va ser el dia 12, el dia del meu aniversari, i just l'endemà volava cap a Catalunya. Va ser un mes en total d'estar entre els meus. Un mes tranquil, relaxat, d'estar per casa, però també de no-parar, d'excursions, d'anar amb bici, de cuinar i fer sopars xinesos, de berenars, de viatjar, de preparar amics invisibles, de retrobaments després de molt de temps, d'estudiar, de cafès, de conèixer gent nova, de xerrades i converses i d'un llarg etcètera.

el dia de l'examen oral, foto de les classes Elementary 1A i 1C amb les nostres laoshis (profes)!

dies d'excursions en bona companyia -darrere la càmera!

Durant el meu viatge a Catalunya, també vaig viatjar. I on, si no a Alemanya? Doncs sí. Després de molts mesos ja tenia ganes de veure a aquest noiet... :)

Vam passar moltes hores a la biblioteca... :)

...però també vam tenir moments per gaudir i viatjar com en els v/bells temps!!!

decennals a Valls amb el Dani!

vermutet a la plaça amb les nenes... :)

sopar xinès a ca la Jú... amb atacs de riure com feia temps que no tenia inclosos!

i sempre hi ha temps per fer un 1nic :)

S'hi estava tant bé, a casa, que feia mandra, més que res, tornar a marxar. S'hi està tant bé al costat dels qui estimes... Però hi havia una cosa que em feia tenir ganes de tornar-hi. Al cap de pocs dies que me n'hi anés rebria una visita molt esperada. Només de pensar-hi em fugia tota la mandra i desitjava que fos el dia d'haver-lo d'anar a buscar a l'aeroport... I així que vaig tornar-me'n a la Xina.

Festes de Nadal fora de casa, però en família

Si heu anat rondant per aquí us n'haureu adonat que he tancat un temps per vacances. I és que he estat fent moltes coses i ha estat un no parar. Però cada cosa al seu moment. Vaig deixar aquest bloc en aquella nit de Nadal fantàstica entre catalans, una nit on em vaig sentir com a casa. Encara ara, després de tant temps, miro enrere i no puc evitar recordar-ho amb un somriure de calidesa. Però si aquell dia em vaig sentir entre els meus, més m'hi sentiria al cap d'un parell de dies, i és que en tenia bons motius: mon germà gran i la meva cunyada em venien a visitar a Beijing. Van ser quinze dies de no parar, d'anar amunt i avall. De compaginar les últimes classes amb els estudis previs als exàmens finals i les visites als must-see a Beijing. Descobrir grans i petits racons i indrets d'aquesta immensa ciutat, conèixer encara més la cultura, pelar-nos de fred, descobrir la bona cuina xinesa... i, en fi, gaudir d'una fantàstica companyia.

I com que diuen que una imatge val més que mil paraules, jo he decidit que aquesta vegada us deixaré amb més fotos que paraules (que per cert, la majoria són fetes pel Jordi o la Sandra, suposo que em permeten penjar-les, en cas contrari queixeu-vos i negociarem a l'”estil-mercat-de-la-seda” fins arribar a un acord raonable! ;)).

Si una cosa hi ha a la Xina són temples per tot arreu, així que no podien faltar fotos nostres allí... :) Tanzhe Temple

També al Tanzhe Temple, amb la Sandra

Que qui són? Doncs no ho sé, una familia que volia que la seva filla tingués una foto amb uns estrangers, i és que som ben exòtics eh..!! Al principi simplement deixavem que ens fessim fotos, al final vam decidir que cada vegada que ens en demanéssim una, els donariem la nostra camera i els demanariem una foto per nosaltres també. No us podeu imaginar quantes fotos amb xinesos tenim a hores d'ara... jajaja.

I... el dia 01.01.11... vam veure la sortida del sol des de la muralla xina!!! Va ser una gran experiència. Dic gran, que no ha de voler dir positiva. Perquè en aquell moment... Bé, en aquell moment em veia a l'hospital amb els peus tallats del fred que feia -i no exagero-, mai havia passat TANT fred a la meva vida. Però l'experiència de ser allà, el primer dia de l'any, veure com sortia el sol, i veure aquella inmensitat davant dels meus ulls... doncs va valdre la pena, què coi!! :)))

Oi que si, nois, que feia un fred que pelava?? Si anavem amb milions de capes i bf... ah per cert, a les 7 del matí (que eren les 12 de la nit hora catalana) aquí la muralla.. vam simular les 12 campanades tot menjant-nos el raïm eh!!! Els xinesos ens miraven amb cara estranya... :)

I per recuperar-nos del fred... què millor que uns bons xurros?!!!!!! Sí, sí, nois... això és a Beijing! Què hi ha que els xinesos no hagin copiat? Fins i tot els xurros... i que bons eren, renoi.. mmmm!!!

I per arrodonir el dia i tenir un bon dinar de cap d'any... ànec lacat a la pequinesa!

En aquest restaurant vam descobrir l'eficiència xinesa... vam demanar el sopar i al cap de dos minuts ens va venir la cambrera, i una mica dolguda ens diu... perdoneu però hi ha un plat que tardarà molta estona a preparar-se i us ho vinc a dir perquè potser preferiu no demanar-lo i triar alguna altra cosa. Jo li vaig preguntar quan era "molta/força" estona, i em va dir "uns 20 minuts". Eeeeem, li vam dir que cap problema, que ja ens esperavem. Es va quedar a quadros, va marxar, al cap de 5 minuts ens van portar la resta de menjar i, efectivament, al cap d'uns 20 minuts l'altre plat... Que n'aprenguin a Catalunya, senyors!!!

No podien faltar els rickshaws..

I ja em diràs qui no posa la carn a ventilar al carrer.. mmmm amb la contaminació i tot. Carn fumada, nyami nyami!!!

Davant la ciutat prohibida, amb en Mao!!! :D

Bird's nest :)!

a la Plaça de Tiananmen amb uns quants amics, amb la ciutat prohibida al fons

...i una foto dels tres al temple del cel, preciós!