Tornada a la Xina, tres setmanes de Karim

Tornava a la Xina després d'un mes tranquil i relaxat a casa i m'endinsava en el que seria un temps de feina i estres, però també dolçor i bona companyia. Nou semestre, nou nivell, nova classe, nova gent, nous professors... molta feina a fer, però de ganes no en faltaven. I al cap de no res de començar, va arribar qui tant esperava, el Karim. Tres setmanes senceres per gaudir de la seva companyia, no era pas poc! Vaig tenir temps d'exprimir-lo i vam fer de tot i més.

Als matins jo anava a classe i ens trobàvem a la universitat, on dinàvem amb els meus amics. Després intentava fer una mica de feina per l'endemà i, quan acabava, ens n'anàvem a explorar Beijing!! Les anades i vingudes amb metro i bus eren constants, al final “lluny” o “a prop” són paraules que acaben sent relatives. Quan t'acostumes a viure en una ciutat com Beijing, haver d'estar al metro durant 40 minuts per anar a donar un vol acaba per fer-se normal. I clar, cal recordar que vinc de Santa Coloma... el salt SCQ-Beijing ha estat raonablement gran!

En tants dies hi ha hagut moments per tot. Per visitar els llocs més emblemàtics de la ciutat, per endinsar-nos pels petits racons no tant turístics, dies per no fer res i mirar una pel·lícula tranquil·lament, per comprar i regatejar en els més sorollosos mercats, per anar a l'opera, i fins i tot hi ha hagut temps per donar una segona oportunitat a la muralla xina i visitar-la altra vegada, aquest cop sense morir congelats.

Plaça de Tiananmen

Old Gate de Tsinghua, la meva universitat

el Karim, envoltat de neu, al Temple del cel, després de molts anys... :)

al temple del cel, donant gràcies per la bona collita? jaja

llac del palau d'estiu, mig congelat encara

al sortir de l'opera, davant de "l'ou" amb els mexicans

al niuet!

dins l'estadi

aquí és on la seva mare havia viscut... wow, que petit és el món!!

i aquí el seu pare, al segon o tercer pis, habitació de l'esquerre :)

campus de BLCU, on els seus pares es van conèixer... ja fa uns quants anys!

llac de Houhai

a la gran muralla, sans i estalvis, sense passar fred ni ser estafats, síííí!!!!!!

uhmmm, impressionant, tranquil.la i solitaria... magnífic!

mercat nocturn -i delicatessens exòtiques- a Wangfujing

Però, per sobre de tot, si una cosa vam fer durant aquells dies... va ser menjar. Vam gaudir de la cuina xinesa i dels seus plats suculents al màxim. I és que aquí menjar fora és molt barat -quan dic molt, vull dir MOLT-, i nosaltres ho ho vam aprofitar.

el Karim i unes postres força característiques, però realment bones, mm!

el nostre estimadíssim iogur de carrer, perquè només te'l pots beure al carrer, ja que has de tornar el pot :) deliciós!

Menjant jiaozi i baozi al restaurant que em va descobrir la seva mare. Petit, deliciós, amb gent encantadora i humil. D'aquells que vist des de fora no hi entraries mai, però una vegada hi has entrat, no pots deixar d'anar-hi una i una altra vegada. :)

Tres setmanes semblen molt llargues. Al principi sembla que no s'hagin d'acabar mai. Vols fer això i allò i allò altre i et dius que tindràs temps per tot, perquè tres setmanes donen per molt... però arriba un dia que s'acaben, com també ho va fer aquesta visita, i hi va haver un dia que el Karim va haver de marxar. Però tot continua. Gràcies per aquests fantàstics dies Karim!

Since you left I haven't eaten jiaozi and baozi, I really miss them. I really miss you.