Any nou xinès... lluny de Xina. Retrobaments.

Quan el Jordi i la Sandra van marxar, tot va anar molt de pressa. Quedava un no-res pels meus exàmens finals, així que va ser força estrès per estudiar i preparar-los. En un tres i no res me'ls vaig trobar a sobre, els vaig fer i, llavors... tocava tornar a casa!! Catalunya m'esperava, i calia dir que en tenia moltes ganes. Evidentment estava molt bé a Xina, crec que finalment hi havia trobat aquell no-sé-què especial, alguna cosa que m'havia atrapat. Finalment havia trencat la barrera de la comunicació, i això ho canviava tot. Ara em podia mirar aquest país des d'una altra perspectiva. Ara podia començar a entendre la gent, podia comprendre la seva essència, i jo crec que aquesta essència és la que m'havia atrapat i m'estava deixant una petjada dins meu que faria que l'experiència de venir a la Xina em canviés d'alguna manera. Costaria d'explicar i transmetre, però ho faria. Tanmateix, la idea de veure la família, els amics i en Karim després de tant de temps... pesava i amb força. L'últim examen va ser el dia 12, el dia del meu aniversari, i just l'endemà volava cap a Catalunya. Va ser un mes en total d'estar entre els meus. Un mes tranquil, relaxat, d'estar per casa, però també de no-parar, d'excursions, d'anar amb bici, de cuinar i fer sopars xinesos, de berenars, de viatjar, de preparar amics invisibles, de retrobaments després de molt de temps, d'estudiar, de cafès, de conèixer gent nova, de xerrades i converses i d'un llarg etcètera.

el dia de l'examen oral, foto de les classes Elementary 1A i 1C amb les nostres laoshis (profes)!

dies d'excursions en bona companyia -darrere la càmera!

Durant el meu viatge a Catalunya, també vaig viatjar. I on, si no a Alemanya? Doncs sí. Després de molts mesos ja tenia ganes de veure a aquest noiet... :)

Vam passar moltes hores a la biblioteca... :)

...però també vam tenir moments per gaudir i viatjar com en els v/bells temps!!!

decennals a Valls amb el Dani!

vermutet a la plaça amb les nenes... :)

sopar xinès a ca la Jú... amb atacs de riure com feia temps que no tenia inclosos!

i sempre hi ha temps per fer un 1nic :)

S'hi estava tant bé, a casa, que feia mandra, més que res, tornar a marxar. S'hi està tant bé al costat dels qui estimes... Però hi havia una cosa que em feia tenir ganes de tornar-hi. Al cap de pocs dies que me n'hi anés rebria una visita molt esperada. Només de pensar-hi em fugia tota la mandra i desitjava que fos el dia d'haver-lo d'anar a buscar a l'aeroport... I així que vaig tornar-me'n a la Xina.