Festes de Nadal fora de casa, però en família

Si heu anat rondant per aquí us n'haureu adonat que he tancat un temps per vacances. I és que he estat fent moltes coses i ha estat un no parar. Però cada cosa al seu moment. Vaig deixar aquest bloc en aquella nit de Nadal fantàstica entre catalans, una nit on em vaig sentir com a casa. Encara ara, després de tant temps, miro enrere i no puc evitar recordar-ho amb un somriure de calidesa. Però si aquell dia em vaig sentir entre els meus, més m'hi sentiria al cap d'un parell de dies, i és que en tenia bons motius: mon germà gran i la meva cunyada em venien a visitar a Beijing. Van ser quinze dies de no parar, d'anar amunt i avall. De compaginar les últimes classes amb els estudis previs als exàmens finals i les visites als must-see a Beijing. Descobrir grans i petits racons i indrets d'aquesta immensa ciutat, conèixer encara més la cultura, pelar-nos de fred, descobrir la bona cuina xinesa... i, en fi, gaudir d'una fantàstica companyia.

I com que diuen que una imatge val més que mil paraules, jo he decidit que aquesta vegada us deixaré amb més fotos que paraules (que per cert, la majoria són fetes pel Jordi o la Sandra, suposo que em permeten penjar-les, en cas contrari queixeu-vos i negociarem a l'”estil-mercat-de-la-seda” fins arribar a un acord raonable! ;)).

Si una cosa hi ha a la Xina són temples per tot arreu, així que no podien faltar fotos nostres allí... :) Tanzhe Temple

També al Tanzhe Temple, amb la Sandra

Que qui són? Doncs no ho sé, una familia que volia que la seva filla tingués una foto amb uns estrangers, i és que som ben exòtics eh..!! Al principi simplement deixavem que ens fessim fotos, al final vam decidir que cada vegada que ens en demanéssim una, els donariem la nostra camera i els demanariem una foto per nosaltres també. No us podeu imaginar quantes fotos amb xinesos tenim a hores d'ara... jajaja.

I... el dia 01.01.11... vam veure la sortida del sol des de la muralla xina!!! Va ser una gran experiència. Dic gran, que no ha de voler dir positiva. Perquè en aquell moment... Bé, en aquell moment em veia a l'hospital amb els peus tallats del fred que feia -i no exagero-, mai havia passat TANT fred a la meva vida. Però l'experiència de ser allà, el primer dia de l'any, veure com sortia el sol, i veure aquella inmensitat davant dels meus ulls... doncs va valdre la pena, què coi!! :)))

Oi que si, nois, que feia un fred que pelava?? Si anavem amb milions de capes i bf... ah per cert, a les 7 del matí (que eren les 12 de la nit hora catalana) aquí la muralla.. vam simular les 12 campanades tot menjant-nos el raïm eh!!! Els xinesos ens miraven amb cara estranya... :)

I per recuperar-nos del fred... què millor que uns bons xurros?!!!!!! Sí, sí, nois... això és a Beijing! Què hi ha que els xinesos no hagin copiat? Fins i tot els xurros... i que bons eren, renoi.. mmmm!!!

I per arrodonir el dia i tenir un bon dinar de cap d'any... ànec lacat a la pequinesa!

En aquest restaurant vam descobrir l'eficiència xinesa... vam demanar el sopar i al cap de dos minuts ens va venir la cambrera, i una mica dolguda ens diu... perdoneu però hi ha un plat que tardarà molta estona a preparar-se i us ho vinc a dir perquè potser preferiu no demanar-lo i triar alguna altra cosa. Jo li vaig preguntar quan era "molta/força" estona, i em va dir "uns 20 minuts". Eeeeem, li vam dir que cap problema, que ja ens esperavem. Es va quedar a quadros, va marxar, al cap de 5 minuts ens van portar la resta de menjar i, efectivament, al cap d'uns 20 minuts l'altre plat... Que n'aprenguin a Catalunya, senyors!!!

No podien faltar els rickshaws..

I ja em diràs qui no posa la carn a ventilar al carrer.. mmmm amb la contaminació i tot. Carn fumada, nyami nyami!!!

Davant la ciutat prohibida, amb en Mao!!! :D

Bird's nest :)!

a la Plaça de Tiananmen amb uns quants amics, amb la ciutat prohibida al fons

...i una foto dels tres al temple del cel, preciós!