dissabte, 25 de desembre del 2010

Un Nadal com Déu mana!

Qui diu que a Pequín no es pot tenir un sopar de Nadal com Déu mana?

Qui diu que no et pots sentir com a casa?

Qui diu que no pots estar envoltat de catalans?

Qui diu que no pots cagar el tió?

Qui diu que no pots quedar tip a rebentar com als típics menjars nadalencs?

Qui diu que no pots conèixer gent molt maca?

Qui diu que no pots tenir la millor conversa en xinès de la teva vida amb un taxista a les 4 de la matinada?

Gràcies per haver fet d'aquesta nit de Nadal una nit especial...


I no, no puc posar fotos... perquè quan un està gaudint del moment, en l'últim que pensa és en treure la càmera, simplement es deix portar :)

6 comentaris:

  1. Told you!

    Let it be, let it flow :)

    ResponElimina
  2. Buon natale piccola Lidia! :)

    Que passis unes festes genials per aquelles terres màgiques i llunyanes per nosaltres!

    Baci baci!!!!

    Montse

    ResponElimina
  3. I qui digui el contrari que et busqui, oi?? je je je
    Espero que féssis tot això i més en durant aquests dies nadalencs!!!
    Per aqui vam anar seguint les tradicions de cada any: compartir grans àpats amb la família, trobades constants amb gent, nits de festa i l'endemà més i més!Tot i que estant treballant la sensació ha estat ben diferent aquest any...
    Petons amb aromes d'aires nous, frescos i renovats!!
    núria

    ResponElimina
  4. neeeeena! m'ho he llegit tot d’una tirada!!!
    no hi havia passat més :S

    ets una passaaaaaada!!!!

    laia 9

    ResponElimina
  5. Lídia! Que sàpigues que encara que no deixi comentaris et vaig llegint de tant en tant, i vivint les aventures que només una somiadora com tu podria explicar fent que el lector les visqués tan intensament.
    Fa massa temps que no escrius, i això no pot ser, perquè jo vull saber què et passa!!! A veure si escrius aviat, tornant-nos a deixar ser espectadors il·lusionats de la novel·la que és la teva vida.

    Gràcies per ensenyar-me a somiar.

    Pepe

    ResponElimina