Dones colomines a Pequín

Era diumenge, just després que el Karim marxés cap a Alemanya-Marroc, i ja m'esperava una altra visita. Era una coincidència força gran, de fet quan m'ho havia dit ma mare unes setmanes abans ni m'ho creia. Les dones colomines venien de viatge a Beijing! I sí, resulta que havia quedat que aquell diumenge em trobaria amb elles. Bus 307 fins a Wudaokou, i d'allí bus 331 fins al Palau d'estiu, allí era on tenien planejat passar el matí aquell grup de colomines -i algun que altre colomí- plenes d'energia i alegria. Jo m'esperava a la porta principal, per on anaven passant grups i més grups de gent. Fins i tot tenia por de no ser capaç de reconèixer-los. “Qui sap, potser passaran per aquí i no te n'adonaràs que són ells”, em deia a mi mateixa. Però va ser llavors quan vaig veure aparèixer una senyera catalana seguida de cares conegudes, eren ells! I que estrany tot plegat, tenir a tanta gent que coneixia de tota la vida davant dels meus ulls... a Beijing!! Va ser un matí de xerrar i xerrar, de posar-nos al dia, de fotos i d'adonar-me que l'edat d'una persona no es mesura en números, sinó en la vitalitat que cadascú duu dins seu. I és aquelles dones irradiaven alegria, felicitat i vitalitat a més no poder!! Jo volia ser com elles, de gran :). Després del Palau d'estiu, van convèncer-me perquè continués amb elles tot el dia, així que vam anar a una fàbrica de perles, a dinar i, després, a l'àrea dels Hutongs, a Houhai, on vam visitar la torre del tambor i de la campana, vam fer un passeig amb rickshaw, vam veure un hutong tradicional per dins, vam caminar a prop del llac i fins i tot vam fer algunes compres. Realment va ser un dia fantàstic, gaudint d'una companyia catalana extraordinària!! Què més podia demanar??