Escapada a Luoyang

Luoyang és una ciutat a unes 10 hores amb tren de Beijing, a la província de Henan, i és una de les antigues capitals de Xina. Una noia que el semestre passat anava a la meva classe em va proposar d'anar-hi un cap de setmana i vaig pensar... i per què no? Així que el cap de setmana del 26-27 de Març -queda lluny, ja, oi? perdoneu-me el retard!- vam anar-hi a treure el cap! Vam marxar divendres a la nit amb tren, així que vam poder dormir tota la nit i vam arribar allà al matí disposades a explorar aquella ciutat tant diferent a la nostra. Durant els dos dies que vam rondar per allà vam visitar les impressionants grutes Longmen, el Temple Guanlin, o el Temple del cavall blanc, que fou el primer temple budista construït a la Xina. Tot això, a part de perdre'ns pel centre de la ciutat, on l'essència que s'hi respirava no tenia preu. Allí la gent feia vida al carrer, era ben bé com si fossin “encara més” de poble, i ja us podeu imaginar com em va agradar! Una anècdota curiosa a explicar és la del diumenge, abans d'agafar el tren de tornada. Resulta que teníem encara una estoneta lliure i vam decidir asseure'ns en un banc d'un parc i simplement gaudir del plaer de no fer res. La gent ens va començar a mirar -com acostuma a fer tothom, però aquí encara més!- però cap d'ells s'atrevia a dir-nos res. Finalment un home, ja gran, va acostar-se i ens va preguntar que d'on érem. Tot simpàtic, va continuar xerrant, però el que va ser graciós fou que de mica en mica la gent es va anar acostant, cada vegada més i més gent fins que al final estàvem rodejades per més de trenta persones, totes curioses per veure aquelles dues waiguoren -estrangeres- que no eren ni gens morenes ni tenien els ulls axinats com ells. Fins i tot ens volien convidar a sopar, però vam haver de dir-los que no, el tren ens esperava i havíem de tornar a Beijing, on arribaríem just l'endemà a les 7 del matí, apunt per agafar un bus i anar a la universitat a classe.

Són en viatges com aquest on te n'adones del valor de les petites coses. Com una persona totalment desconeguda, de cop i volta, pot dedicar-te un somriure. Com el fet de tenir els cabells d'un color diferent pot fer que et mirin tan estrany, però no té perquè ser dolent, potser només és curiositat. Com una persona que semblava que coneixies potser no era qui creies que era. A vegades la vida ens sorprèn. Els viatges sempre et fan créixer i de tot, de tot se n'aprèn i en surts reforçat.