El dia que vaig actualitzar el bloc parlant de Hong Kong vaig guardar-me una foto, una foto que em feia especial il·lusió. Quan vam estar per HK, vam pujar al Victoria's Peak, una muntanya des d'on es tenen unes vistes de la ciutat espectaculars. Allí dalt hi ha diversos restaurants i botigues de tota mena i, de sobte... el vaig veure. I jo, és clar, no vaig poder marxar d'allà sense una fotografia.
És escoltar aquesta música, tancar els ulls.. i em vénen un munt de records al cap. Washington, que gran! Però sobretot, la bonica essència de la pel·lícula. I, com deia la mare d'en Forrest... la vida és com una capsa de bombons, no sabem mai el que ens tocarà. Jo durant tot aquest temps ho he anat descobrint, qui m'ho hagués dit, a mi, que ara seria a la Xina? Que hauria estat voltant per tots aquests països? Que hauria conegut gent meravellosa? Poc m'ho esperava. Evidentment, però, així és la vida... :) I el que queda!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada