us ho podeu creure que això sigui al campus de la meva universitat??
Bé, de fet potser no va caure del cel, més aviat va aparèixer amb la seva bicicleta blava que conserva des de fa més de vint anys. Caminàvem el Karim i jo per BLCU, la universitat on s'havien conegut els seus pares, quan de sobte se'ns va aparèixer i ens va dir: “Coneixeu algú que parli Alemany???” Bé, suposo que va anar a topar-se amb les persones adequades. Resulta que ella havia viscut durant 8 anys a Viena, després havia estat un parell d'anys a Taiwan -d'on és el seu marit- i ara, que havia tornat a Beijing, el seu “poble” natal, havia decidit presentar-se a una entrevista de feina per ser professora d'Alemany. El parlava perfectament ja, tenia un molt bon nivell, però deia que estava nerviosa i que li agradaria poder practicar-lo... i li vam dir que cap problema, ens encantaria trobar-nos amb ella, fer un cafè i xerrar una estona amb ella.
Des d'aleshores ens hem anat trobant regularment, parlant en alemany, xinès o a vegades, tímidament, fins i tot s'atreveix amb l'anglès. És dolça, de ment molt oberta i amb ganes de canviar el món. Una gran, gran persona amb un grandíssim cor. I sort en vaig tenir d'ella quan em pensava que em moria amb l'apèndix... no sé que hagués fet si ella no hagués estat al meu costat en tot moment! La trobaré tant a faltar, quan me'n vagi... Sort que els àngels de la guarda sempre ens acompanyen... no? :)
Com m'agraden els àngels de la guarda! :)
ResponElimina