Coincidències inesperades: adéu tardor, benvingut hivern

Ahir vaig saltar del bus com cada matí i vaig anar a buscar la meva bicicleta per anar cap a classe. Després de deslligar-la i pujar-hi, com que vaig aixecar el cap, vaig adonar-me que tots els arbres que fins feia poc estaven plens de fulles ara estaven ben pelats. Totes les fulles havien caigut. De sobte una sensació de fredor em va recórrer tot el cos. Semblava com si l'hivern ja hagués arribat, però encara era massa d'hora per això, vaig dir-me a mi mateixa. La immensitat de colors càlids que fins feia poc pintaven el paisatge havien desaparegut i això sumat al fred que feia tot anant en bicicleta ho feia tornar tot més fred. Més tard, a classe d'escriptura, vam parlar de les diferents estacions i em va sorprendre el que va dir la professora. Casualment a Xina l'hivern havia començat justament abans d'ahir, el 7 de Novembre. Així doncs, no era pas massa aviat i potser si que la naturalesa és molt sàvia... Hi ha la tradició a Xina de menjar jiaozi (o dumplings en anglès, us en deixo una fotografia ja que no n'he trobat la traducció

per enlloc) el dia que comença l'hivern, diuen que altrament tindràs les orelles fredes durant tota l'estació. Nosaltres no n'estavem al corrent... crec que ens tocarà patir fred. Diuen que serà l'hivern més fred dels últims 100 anys a la Xina. Ja em puc preparar!