divendres, 19 de novembre del 2010

Exàmens de meitat de semestre

Si fins ara no parava de dir que anava estressada... suposo que aquesta setmana ha sigut encara pitjor. Aquesta setmana teníem els “mid-term exams” i la veritat, em feien força respecte... En teníem un per cada assignatura, és a dir, un d'oral, un de caràcters i un de comprensió. No us sabria dir quin em feia més por... L'oral podria ser, d'una banda, el més fàcil, però de l'altra em posa extremadament nerviosa parlar. I, a més a més, havíem de llegir i, per tant, havies de saber-te tots i cada un dels caràcters dels diàlegs que et preguntaria, saber-te els tons, parlar amb entonació, respondre-li a les preguntes... aaaaaah només de pensar-hi ja em posava histèrica!!!! Però a l'hora de la veritat no va ser tant desastrós com és això. El de caràcters era força complicat, també, doncs hi havia molta matèria, gramàtica, saber-te moltíssims caràcters, l'ordre de cada traçada en els caràcters, diàlegs, formar paraules, escriure una redacció, etc, etc. L'últim de tots, el de listening, em feia força por. Les classes sempre són caòtiques, la professora està molt boja i normalment no acostumem a entendre res tret dels quatre llestets de la classe que ja han fet un any de xinès i el vietnamita que és més llest del normal per naturalesa i sempre ho sap tot -malgrat no se l'entengui quan parla. Tot i això, m'he repetit a mi mateixa la gran filosofia de “la feina ben feta!”, què coi, has estat pencant molt tot aquest temps, tu pots fer-ho, he respirat fons, m'he concentrat tant com he pogut, i he deixat entrar el xinès per les meves orelles... intentant que el meu cervell el comprengués i, a la vegada, la meva mà fos capaç d'escriure les respostes correctes en el full de l'examen. Tinc la sensació que no haurà estat desastrós al 100%. I res! Ara a gaudir del cap de setmana tan esperat. Demà dissabte vaig a un lloc que ara no us avançaré, però ja us explicaré l'experiència!! I també demà arriben visites a Beijing. Tot just ho vaig saber fa un parell de dies, però fa il·lusió saber que podré trobar-me amb algú conegut! La mare del Karim aterra a Beijing demà dissabte, no sé quants dies s'hi estarà, però ve a fer un curs per a professors de xinès. Així que ja estaré entretinguda... mmm buaaa... per fi respiro -una mica més- tranquil·la!

2 comentaris:

  1. Que bé Lídia! :) Amb la sogra!! molt guai!!! :)

    Un super petonarro guapa!!disfruta el cap de setmana!!! muaaaaaaaaaaa

    ResponElimina
  2. Bonica!!!!
    Com estas??? Finalment avui he tingut una estoneta per llegir-te!!! I la veritat és que feia dies que no tenia una estona "Lidia" i com sempre m'ha encantat!!! Llegir-te, notar-te, imaginar-te, escoltar-te... en definitiva SENTIR-TE!!! I me n'alegro perquè et veig tan tu, tan oberta, tan espavilada i tan contenta que se que estas en el camí que has triat, aprenent com cada experiència: moltíssim!!!!
    Dir-te que des de la teva santa coloma t'envio petons de fruiteta sana, de color de tardor, d'olor agradable, de paisatge bonic, de caliu casolà i d'estima, sobretot petons d'estima!!
    Fins aviat cuca, cuida't i somriu!!!
    shanti
    Núria

    ResponElimina