Instants que m'arrenquen somriures

Ho he d'escriure al bloc, vaig pensar. Sortia del banc feliç, després d'arreglar unes quantes coses. Vaig passar pel supermercat de l'edifici on faig classes a comprar quatre coses i estava pujant les escales. Arribo a un petit replà i anava a continuar pujant quan vaig parar i vaig fer pas enrere. Un poster penjat en un suro m'havia cridat l'atenció. El fons era blanc, al centre hi havia un banc i, assentat en ell un personatge ben conegut. Tot de frases en xinès al voltant, però una gran frase escrita en anglès que em va arrencar un gran somriure, precisament perquè porto dies amb ella escrita en molts llocs: “Mama always said life was like a box of chocolates, you never know what you are gonna get”. Sabeu de quin personatge us estic parlant, ara? Forrest Gump, sí senyors. A l'instant em van venir al cap mil moments del viatge de l'estiu als EUA amb el Karim, concretament dels dies a Washington. Forrest Gump és una pel·lícula que havia vist moltes vegades de petita, però mai l'havia vist sent-ne conscient al cent per cent fins l'estiu passat a casa de l'Andrew a Ashburn, Virginia. Vaig gaudir-ne com mai, perquè vaig tenir la oportunitat de descobrir-la a fons i adonar-me que, al meu parer, era una gran pel·lícula on es barrejaven un cúmul de sensacions impressionants. Hi hi ha mil i un petit detalls ben lligats que possiblement se'ns poden per alt però és el que li donen el toc especial. I el graciós de tot plegat és que després no pots evitar recordar-la (aquesta i tantes altres) quan camines pels carrers i llocs coneguts, perquè te n'adones que en Forrest o ves a saber quin altre personatge ja hi havia estat abans, com ara quan estàvem davant del Lincoln Memorial i pensàvem: “òstres tu, t'enrecordes que aquí va ser on el Forrest i la Jenny es van retrobar al mig de l'aigua??” O quan vam descobrir que el restaurant de “Bubba Gump Shrimp” existia... vam al·lucinar!!! En fi, a tots aquells que us quedi llunyana, que en tingueu un record una mica borrós, us recomano tornar-la a veure. Al cap i a la fi, què hi podeu perdre, 141 minuts de la vostra vida? Quants minuts perdem a vegades en coses que no mereixen la pena? I, en canvi, quant podem guanyar-hi? Segur que uns quants somriures i una bona estona...!