Xiāngshān Gōngyuán

Durant la setmana d'or de Xina, la Vicky i jo vam anar a passar el dia al parc de Xiāngshān -també anomenat turons fragants o, en anglès, fragrant hills- situat a l'oest de Pequín, prop del temple d'estiu. El nom Xiang no vol dir fragància, si no encens, i possiblement el parc es va anomenar així per la muntanya més alta del parc, anomenada “pic del cremador d'encens”. Diuen que des d'allà dalt s'obtenen unes vistes de Pequín meravelloses, sobretot a la tardor, quan les fulles dels moltíssims

arbres del parc han agafat tot de tons taronjosos i marrons, s'han impregnat de nostàlgia i ens fan gaudir d'un dels millors espectacles que els nostres ulls podrien esperar. I ara us preguntareu: oh, i tu, doncs, que no ho vas comprovar?? Doncs no, i més endavant descobrireu perquè.

Prop de l'entrada del parc hi ha el temple dels núvols blaus -Bìyún Sì en xinès-, on també vam fer una petita parada. Aquest temple budista està ple de petits racons amb tot de relíquies pels religiosos budistes, com ara la meva companya Vicky. I cal dir que va ser també interessant per mi, que vaig poder descobrir una

mica més el tema. Després d'anar passant per molts llocs, vam acabar arribant al Vajra Throne Pagoda, l'edifici més

alt del temple des d'on semblava ser que tindríem una vista prou bona, però la decepció va ser prou gran. La contaminació -i no pas boira, no ens enganyem- era tal que es feia impossible veure res que fos més enllà d'uns metres. Si algú m'hagués dit que era boira potser fins i tot ho hauria trobat bonic, però pensar que a aquelles altures no es podia veure res...! Mare meva... no m'ho podia creure. Realment tenen un problema, o hauria de dir...

realment, teniM un problema? Potser si que hauré de comprar-me mascaretes com fan alguns xinesos... enteneu perquè no vaig decidir anar a l'altra muntanya?

Després d'haver visitat tot el temple, vam fer una bona passejada pel parc. Crec que no oblidaré mai la frase estel·lar de la Vicky dient: Wow, for the first time here in Beijing I gotta say...: it smells good!!” I, de fet, tenia raó. Respiraves profundament i senties olor d'arbres, de flors, de terra... i que bé fer-ho. Quin gust!! Potser si que estem envoltats de contaminació, cosa que no em fa cap gràcia, però sort en tenim almenys de tenir algun que altre racó com aquell on poder escapar-nos de tant en tant, deixar anar els nostres pensaments i gaudir d'un paisatge immillorable... s'haurà de repetir quan les fulles trenquin de color.