Aquest matí volia anar a Wudaokou, prop de la universitat, a fer quatre encàrrecs que tenia pendents. Així doncs m'he disposat a agafar el bus, i ja hi havia força gent a la parada esperant. M'he ensumat que aniria força ple, i així ha estat. És una de les pegues dels busos a la Xina -bé, no sé a la resta de ciutats, però si més no així és a Pequín-, quan els busos van plens... hi van, i molt! I creieu-me, res a comparar al que nosaltres en diríem “anar ple”, sobretot al bus Igualada-Santa Coloma ;)! Bé, doncs, com deia, el bus anava de gom a gom i gairebé diria que no hi hauria cabut ni una agulla més. Estàvem tots ben estrets i tenies la sensació que no et feia falta ni agafar-te de cap de les barres de ferro perquè en cas que hi hagués un sostrec els uns ens repenjaríem amb els altres i ningú cauria ni es mouria del seu lloc. Ha sigut en un d'aquests moments que, després de baixar dels meus núvols i dels meus pensaments, no he pogut evitar somriure a la noia que tenia al costat, un d'aquells somriures de complicitat que, a vegades, sense saber gaire perquè, se t'escapen sense voler -qui sap si volent. Ella me l'ha tornat, i mira que a vegades costa que ho facin, molts xinesos ni tant sols s'immuten. Al cap d'un moment, m'ha intentat dir una cosa, però en xinès, i no la he entès de res... així que li he dit, en xinès, que em sabia greu, que no l'entenia, que estudiava xinès... m'ha preguntat si estava estudiant a BLCU, una universitat de Beijing, i li he dit que no, que a Qinhua. I després m'ha preguntat alguna cosa més però no ens hem entès. Però com que tenia ganes de seguir parlant, ha fet una estibada a la seva amiga, que es veu que sabia parlar anglès, i llavors m'ha preguntat que d'on era i tota la pesca. Ha sigut bona la següent pregunta.
-I quants anys fa que ets a Xina?
-Anys? - pregunto jo - no, no, només fa un mes que estic a Xina!!
- Ooo, un mes? Ostres, molt bé... i quan de temps havies estudiat xinès a Espanya?
- No... no n'havia estudiat mai, només n'he estudiat ara a Qinhua.
- Només un mes? Òstres! Doncs quina passada, si en saps molt ja! Saps què hauries de fer, també? Fer amics xinesos, així encara podries aprendre'n més.
I aquí ha sigut quan li he dit que tenia raó, i que de fet m'encantaria poder trobar algú amb qui poder practicar xinès i si volgués que l'altra persona pogués practicar l'anglès... i llavors, m'ha dit que perquè no ens intercanviàvem els mòbils i quedàvem algun dia! I bonica coincidència, viuen molt aprop d'on visc jo, a Er li zhuang!
Així que bé, avui he fet oficialment els primers amics xinesos amb qui espero poder entendre'm, millorar el meu xinès i també aprendre d'aquesta cultura tan diferent a la nostra... I no només això, mica a mica me n'adono que tot allò que aprenc a classe sóc capaç de posar-ho en practica al món real, que el treball dur i la feina ben feta està donant resultats, i això em fa sentir bé. No cal que us digui que he saltat del bus amb un somriure d'orella a orella. És evident que es confirma la meva gran teoria de si dones, reps... i amb escreix!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada