Està sent una setmana de bojos, segurament és per això que dono pocs senyals de vida i no em deixo veure gaire, tot i que hi ha una novetat important i potser alguns us n'heu adonat: torno a voltar pels móns virtuals del Facebook. I aquí caldria parlar de la gran frase feta catalana... feta la llei, feta la trampa. De fet, també puc estar-vos escrivint a vosaltres a través d'un blog a blogspot, i cap xinès ho podrà llegir. Curiós, no? Però bé, no ens posem a parlar d'això que encara tindrem problemes... i no en volem pas! Com us deia, està sent una setmana de no-parar. No entenc gaire perquè però les classes són fins i tot més intenses que de costum i les professores ens estan exigint encara més, sembla que ho vulguin tot a la perfecció, com si fóssim productes que hem de sortir al mercat en perfecte condició... i fins que no ho aconsegueixin no es rendiran! Així que feina, feina i més feina i sempre per abans d'ahir! Així que tinc mil idees que em ronden pel cap per escriure, però no tinc temps per fer-ho com caldria, i caldrà esperar al cap de setmana. Però mentrestant he pensat que no estaria malament presentar-vos, finalment, la meva companya de viatge diària de la qual ja us havia parlat! La Júlia l'altra dia em comentava que li hauria de posar nom, també ho havia pensat, però sóc molt dolenta jo buscant noms. Si se us n'acudeix algun, ja sabeu... estic oberta a totes les propostes! Aquí la presento la meva estimada relíquia:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada