Som diumenge i és apunt d'acabar-se una setmana molt intensa. Dimarts van començar les classes i serà un no parar. Només esperava el cap de setmana per tenir temps per agafar tot el que havíem fet a classe i tornar-m'ho a mirar amb calma, estudiar-m'ho i aprendre'm els moltíssims caràcters que ja m'he de saber. Així que a hores d'ara tinc el cap com un bombo. Però respiro deu vegades profundament i em dic a mi mateixa que he d'estar tranquil·la, que tot ho farem i que, sobretot, cal ser optimistes, perquè si no... morirem atropellats per una bicicleta. Ja sé que potser a primer cop d'ull us sembla una frase sense sentit. Però... quan camines tant, tens molt temps
per pensar. I encara diria més. Quan aprens xinès, has de fer anar molt la imaginació per fer que coses inversemblants semblin lògiques. Així que no us estranyi si a partir d'ara se m'acudeixen frases així, si d'aquí uns mesos se'm tornen els ulls axinats, o si acabo caçant mosques amb pals xinesos... Això si, el cert és que a la Xina hi ha bicis, moooooltes bicis, i això et fa plantejar el fet de morir atropellat per una d'elles. I qui no ho faria? Bé, potser si que tinc molt temps per pensar, jo... I si em compro una bici? Aleshores m'estalviaria temps de caminar, de pensar i podria estudiar més. Cert! Ho faré aviat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada