Ja no recordo ni quantes hores vaig poder dormir aquella nit, però van ser poques. Vaig despertar-me prop de les 5 de la matinada. Érem dia 6 i tenia 3 dies per fer la matrícula de la universitat. Havia d'agafar el bus, anar a la universitat, matricular-me, i tornar a casa. Fàcil, oi? Vaig pensar que marxaria d'hora per poder tenir marge de temps. Així que, com que tampoc podia dormir perquè els malsons no paraven de turmentar-me, vaig aixecar-me i vaig començar a preparar tota la paperassa necessària. Prop de les 6, vaig sortir de casa. L'Alan, el noi xinès que parlava anglès, m'havia dit que a l'altra cantó de carrer podia agafar el bus 307 que em portaria a Tsinghua en unes 5 parades. Primer problema amb el que em vaig trobar: a Xina són caòtics amb el trànsit, així que no fan cas dels passos de zebra, dels vianants, i cadascú travessa quant vol, els semàfors no serveixen per res... Vaja, que el primer dia vaig tardar més d'un quart d'hora per travessar el carrer!! Finalment vaig fer-ho, vaig trobar la parada de bus i el bus va arribar. Li vaig ensenyar el nom de la parada en xinès i aquí va començar el segon problema... la dona no parava de parlar-me en xinès... Ja vaig adonar-me que alguna cosa anava malament. Però no l'entenia! Vaig mirar a la dreta, ningú semblava immutar-se per una pobra estudiant estrangera com jo. Vaig mirar a l'esquerra, i tampoc. Vaig tornar a mirar endavant, i la dona continuava xerrant-me en xinès. Però que no la puc entendre, senyora, pensava jo dins meu!! Finalment una dona va aixecar-se i va dir-me, en anglès: - Que et puc ajudar?, i jo vaig dir-li que si, que no entenia res del que m'estava dient i que si em podia traduir el que em deia. Llavors va explicar-me que estava en el bus equivocat, que havia d'anar en l'altra direcció, que baixés en la pròxima parada. Buf, bé, d'acord, almenys ara entenia el que estava passant, així que a la següent parada vaig baixar... sense saber on era l'altra parada de bus oposada, sort que un home que havia sentit la conversa m'ho va ensenyar amb signes. Finalment va passar l'altre bus, el 307 altre cop però en direcció oposada... el problema era que ja m'havia col.lapsat en el recompte de parades, i jo li anava ensenyant la direcció a la dona que venia els tiquets, perquè així em pogués ella dir quant havia de baixar. I ella m'anava dient: “sisi, encara no” (ep, amb el cap només eh, o això entenia jo...que si m'ho hagués dit en xinès malament rai!) fins que un moment s'ho va tornar a mirar, va fer cara estranya i em va fer senyals de que baixés ràpid ràpid, i jo, ràpid ràpid vaig baixar, pensant-me que ja seria a la universitat... Com que no sabia gaire on era, vaig agafar el mapa que tenia de la uni i li vaig ensenyar amb un policia, i em va dir, amb signes, “si si, és això, segueix recte!” I vaig anar seguint al mapa. Aleshores, ja vaig anar trobant cartells indicatius d'on eren les oficines per matricular-te, i jo més feliç que un gínjol. Finalment vaig arribar-hi. I allò que arribo a les oficines, dono els papers i dic que vull matricular-me i va i em diu: Perdona, però aquesta no és la universitat Tsinghua, aquesta és la universitat de Beijing. Pataam!!! Bé, que m'havia equivocat. Per sort la meva orientació encara funciona prou bé i vaig poder-me orientar per tornar a casa caminant. Així que després d'una hora o una hora i mitja caminant des d'allà, vaig arribar a la residència altre cop... i com que em van poder posar internet, vaig buscar bé la linia de bus, disposada a arribar a la MEVA universitat l'endemà SENSE perdrem. Ho aconseguiria?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada